Consorci del Moianès

LA COMARCA

El Moianès és una comarca natural situada a l’extrem de tres comarques: El Bages, Osona i el Vallès Oriental, formant un altiplà amb una altura sobre el nivell del mar que oscil•la entre els 600 i els 900 metres.

Està format per deu municipis: Calders, l’Estany, Moià, Monistrol de Calders i Santa Maria d’Oló que pertanyen, administrativament, a la comarca del Bages, Castellcir, Castellterçol, Granera i Sant Quirze de Safaja que pertanyen al Vallès Oriental i Collsuspina que pertany a la comarca d’Osona.

Els deu pobles del Moianès es caracteritzen per formar part d’un territori amb unes característiques geogràfiques, històriques i socioeconòmiqes de caire homogeni i alhora molt diferenciades de les pròpies comarques administratives.

Tots els municipis del Moianès tenen un tret comú, que es troben lluny de les seves pròpies capitals de comarca, entre 25-35 km. cadascun, fet que juntament amb una oferta de transport públic deficitari comporta una mobilitat difícil dels municipis a les respectives capitals

PETITA APROXIMACIÓ AL TERRITORI

El Moianès ocupa una superfície de 335,19 km2 amb un nombre total d’habitants de 13.002 (Dades del Padró municipal d’habitants a gener de 2010) i es preveu una projecció de la població per a l’any 2015 de 16.000 habitants.

En aquest sentit s’ha de tenir molt present que els pobles del Moianès es caracteritzen per ser pobles de petita dimensió però amb una tradició d’estiueig molt arrelada, gràcies a la seva climatologia i a la seva bona ubicació estratègica respecte a les principals capitals. Així doncs, el número de població es duplica els caps de setmana i a l’estiu com a conseqüència del gran nombre de segones residències al Moianès.

A part d’aquesta tradició d’estiueig, en la última dècada la població del Moianès ha incrementat molt, en un 16 % aproximadament, degut, bàsicament, a la transformació de la segona residència en primera i a l’arribada de població nouvinguda atreta per una millor de qualitat de vida.

Per altra banda els municipis que formen part del Moianès es caracteritzen per tenir una estructura socioeconòmica molt similar que ha patit una transformació important. Així, si fins a mitjans del s.XIX podem dir que la principal activitat econòmica era la indústria tèxtil i l’agricultura, a partir dels anys 70’s, arrel de les continuades crisi tèxtils i la pèrdua de pes del sector agrari, l’economia del Moianès es comença a terciaritzar.
Així es produïa un augment de la població de segona residència i del turisme de pas que atrets per la natura, la qualitat de vida i la tradició familiar passaven els dies festius i els períodes d´estiueig al territori. Aquest factor va contribuir a desenvolupar i dinamitzar l´economia dels pobles, en concret una economia de proximitat, tot afavorint la terciarització de l´economia amb el creixement del sector serveis. El gran valor latent en aquest col•lectiu va anar emergint tot potenciant els recursos endògens i turístics del territori. Es començava doncs a promoure els grans elements de valor del territori: paisatge, natura, cultura, artesania alimentària, etc..... En definitiva, s´aposta per un desenvolupament del territori sostenible basat en un model on hi convergeixin els diferents sectors econòmics i portant a terme polítiques que potenciïn i dinamitzin els sectors definits com a emergents (serveis turístics, serveis a les persones, indústria alimentària i ecològica).

El Moianès, una única realitat comarcal, prou a la vora per desplaçar-s’hi en una hora des de l’Àrea metropolitana i prou lluny perquè no es massifiqui i perdi un dels principals valors que la caracteritzen, és a dir, el seu medi natural i la seva qualitat de vida