Consorci del Moianès

SANTA MARIA D’OLÓ


Un viatge al romànic i al barroc

Santa Maria d’Oló, al nord del Moianès, es troba envoltat d’un espectacular paisatge de camps i boscos. El nucli primitiu del poble es troba assentat a una alçada de 542 metres. Aquest nucli es formà dalt del turó al voltant de l’antic castell i l’església de Santa Maria, i avui s'ha estès i comprèn els ravals de la Rovirola i de Santa Eulàlia.
Pertanyen al terme d'Oló, l'antiga masia de Rocabruna i la quadra del Solà de Sant Esteve i la parròquia de Sant Joan d'Oló. La xarxa hidrogràfica bàsica la constitueixen la Gavarresa, la Riera d'Oló i la de Malrubí.

Les primeres notícies del terme daten de l'any 889 i el 930 s'esmenta per primer cop el castell.
Després d'extingit el llinatge dels Oló i de diferents vendes, el castell passà a dependre l'any 1364 del Monestir de l'Estany. Tot i els diferents intents per part de la gent d'Oló de redimir-se del domini del monestir, la redempció efectiva no es dugué a terme fins el 1597.

Pel que fa a l'activitat econòmica, destaca el desplegament de la indústria de la llana i l'ofici de paraire a partir del s.XVII. Tocant al Bages, d’on Santa Maria ha rebut l’estímul econòmic que posen de manifest les seves fàbriques, el municipi és com un compendi de les formes de vida catalana del darrer segle i mig, on el món rural, encara força actiu, ha anat deixant progressivament pas a la industrialització.