Consorci del Moianès

Els oratoris que encara queden d’empeus a la zona de sota de les Costes a l’indret del Viver, són uns testimonis muts de costums i tradicions de fa segles quan la pietat popular era molt més religiosa que no pas ara. Com que de documentació escrita sobre aquest tema, n’hem trobada ben poca, cal que el lector interpreti les nostres afirmacions amb totes les reserves que cregui oportunes.

Es ben sabut que cap als segles XVII, XVIII i XIX Castellterçol va viure la seva època més florida en tots els aspectes: els famosos teixits de llana i el gremi dels Peraires que tanta fama van tenir a Catalunya i arreu de la península, el gremi de Pouers que treballaven en el negoci del gel, el creixement de la població i la configuració del poble molt semblant a la forma que té avui i també una època en que la religió cristiana era de pràctica obligada des de que hom venia al món.

Tot fa pensar, doncs, que a la zona esmentada del Viver i des de l'Era de Cal Campana fins a la casa de Salavert, s'hi van construir els oratoris, que donat que serien pedrons per ubicar-hi els misteris del Via-Crucis, i com que aquesta devoció popular té 14 estacions, tot fa pensar que n'hi deurien haver com a mínim una dotzena, ja que el costum era de resar la primera estació i la darrera dins l'església parroquial.
Molta gent gran recorda avui encara, d'haver-ne vist en peu mitja dotzena.