Imatge del Moianès

Llocs d'interès

Poues de glaç de la Ginebreda

Població:
Castellterçol
Època:
pre-industrial
Temàtica:
Poues de glaç
Una mica d'història
La manufactura del gel va adquirir una gran importància al Moianès gràcies al clima i a la proximitat de Barcelona. Durant els segles XVIII, XIX i principi del XX, es van construir una gran quantitat de pous o poues, com, com aquí s'anomenen, cavitats generalment cilíndriques coronades per cúpules ovalades, fetes amb pedra o maons. Se situaven prop de cursos d'aigua i durant els dies freds, entre final de desembre i mitjan febrer, s'omplien de glaç, alternant capes de gel amb material aïllant que feia, alhora, de separador, com la palla.

La construcció és molt sòlida (algunes parets arran de base tenen fins a 3 m de gruix) i a la paret orientada a la riera s'hi deixava un portell d'un metre d'alçada per 30 cm d'amplada per tal de facilitar l'evacuació de les aigües quan la bonança de l'estiu fonia el gel sobrer.

Són un exemple típic de l'arquitectura catalana, emprant els coneixements i aplicacions de la volta romànica, creus d'aresta i contraforts medievals.

Hom hi guardava el glaç i la neu a l'hivern i de cara a la primavera es duia amb carros a ciutat. El glaç tenia aplicacions diverses: medicinals, gastronòmiques i curatives. Els principals clients de les poues de glaç eren peixateries, hospitals, farmàcies i fabricants de gelats. La indústria manufacturera creada al seu entorn donava feina a un bon nombre de treballadors en l'època d'hivern, en la qual es podien comptabilitzar les feines del camp i de pouer. Al Moianès se n'han comptabilitzar unes cinquanta;malgrat el desús actual, la seva recuperació és de gran interès arqueològic.

En el terme de Castellterçol n'hi ha unes 25 d'inventariades de les quals poc més d'una escassa dotzena romanen en peu.
Es pot visitar la Poua de la Ginebreda, restaurada recentment i que forma part del projecte Ecomuseu.