Consorci del Moianès

Sant Cugat té més de mil anys d'història: El nom de Gavadons és documentat des de l'any 948 i correspon a la part actual del terme de Collsuspina que antigament era unida a la demarcació del castell de Tona. L'any 968 es cita per primera vegada l'església de Sant Cugat "que hi ha darrera de la serra", tot i que l'actual edifici sembla aparèixer al segle XII. Al segle XVI l'església era coneguda amb el nom de Sant Cugat de Coll-sa-sima, ja que es trobava al cim de la serra que tanca la plana per la part de ponent i la separa del Moianès, però l'apel·latiu més constant és el de Gavadons. 

Una drecera del vell camí comarcal vers Manresa pujava per Boldrons i can Regàs cap a aquesta sufragània de Tona, unida des del 1828 a Collsuspina.

L'església actual és del segle XII, però ha sofert moltes modificacions; la més important és la supressió de l'absis per a fer un presbiteri més gran. Aquesta circumstància, agreujada per l'afegitó d'una senzilla casa rectoral en aquesta part, desdibuixa un xic la seva silueta per llevant.
Possiblement durant el segle XVI es van fer reformes a l'església, s'hi referen les voltes i se li van afegir dues capelles laterals cobertes amb voltes de creueria amb impostes esculturades a l'arrencada dels arcs i claus treballades.

Dintre el segle XVIII va tapiar-se la porta de migdia per obrir-ne una de nova al mur de ponent. Al segle XIX s'hi feren novament obres. El campanar definitiu d'espadanya es transformà en un cos quadrat de gran voluminositat, es construí una sagristia adossada, la casa rectoral, reforma que comporta la mutilació de l'absis.  D'aquest segle data l'altar neoclàssic popular dedicat a Sant Pere Màrtir.

El campanaret d'espadanya, cobert més tard a manera de comunidor, dóna més relleu a la seva silueta. A Sant Cugat es va venerar durant segles Sant Pere Màrtir, advocat contra les tempestes, que ha esdevingut la principal devoció del lloc.

Entre el 1971 i el 1975, la Diputació hi va fer obres de restauració sota la responsabilitat de Camil Pallàs, que li va donar una aparença més medieval.

En la intervenció realitzada entre el 1981 i el 1984, tot i que la primera intenció era només reparar les voltes i les teulades, es va optar per retornar a l'edifici la seva imatge vuicentista.

És un indret tranquil i meravellós. La silueta de l'esglesiola i dels seus xiprers es retalla en un horitzó sense límits, sobre el bonic cel de muntanya.

El mirador de Sant Cugat de Gavadons, des d'on podrem contemplar la Plana de Vic, el Montseny i els Pirineus orientals, és una visita obligada.