Imatge del Moianès

Llocs d'interès

El Castell de Granera

Població:
Granera
Època:
Segle X
Les primeres notícies històriques de Granera són de l’any 898 i es refereixen al Carner, mas del terme encara existent; el topònim de Granera surt esmentat des del 958 a la documentació més antiga del monestir de Sant Benet de Bages; la primera referència del castell és del 971, en què el “castrum de Granaria“ consta com a intregat en el comtat de Manresa.

La propietat d’aquest castell era d’alt domini comtal i es considerava dins del comtat de Manresa. Es desconeix el nom dels primers guardians del comte fins a principis del segle XI, en què va ser infeudat a la família dels senyors de Balsareny. D’aquesta va passar per casament a la casa vescomtal de Barcelona, que el tingué fins a final del segle XII. Retornà a la corona fins que el 1375 el rei en vengué els drets i les jurisdiccions a Pere de Planella. La familia Planella consta com a propietària fins al final del segle XVI en què el castell passà a la família dels Despalau. L’any 1642 l’adquirí Jacint de Sala i de Cervera, ciutadà honrat de Barcelona, que el 1643 fou nomenat baró de Granera pel rei Felip IV.

Més endavant, per aliança matrimonial, el castell i el títol retornaren als Planella i passaren finalment als Amat, marquesos de Castellbell. Els actuals marquesos de Castellbell encara conserven el títol, però no la propietat del castell.

El castell conserva tot el recinte de murs i presenta una planta poligonal per adaptar-se al penyal rocós que li fa de peanya. L'edifici està construït amb parament de pedra de gran qualitat. La portalada d'entrrada és a l'est i s'hi accedeix per dues rampes empedrades. A l'interior hi ha notables restes d'un gran casal amb estructures gòtiques d'una capella i altres edificacions. Vers ponent té uns atrevits arcs en gradació fets per a sostenir el mur i salvar un espai buit entre penyals.
 
L’aparell és de carreus mitjans, posats en filades força regulars, sobretot a la part de llevant on es troba el portal d’accés, que és d’arc de mig punt. Tota l’obra presenta un aspecte força homogeni en la part exterior que correspon a una reconstrucció o unificació datable al segle XIV. Sembla evident, però, que es van aprofitar murs anteriors, del segle XII o XIII.
 
A l’interior del seu recinte, que ara es manté tancat, hi ha notables restes d’un gran casal amb estructures gòtiques, d’una capella i d’altres edificacions.