Llocs d'interès
Santa Maria d'Oló

Al llarg del terme municipal d'Oló hi trobem exemples de diferents barraques de vinya. Cal considerar-les com com veritables obres de patrimoni arquitectònic rural.

El paisatge que encercla el poble de Santa Maria d'Oló està envoltat d'extensos camps i boscos de pins d'una gran bellesa. També hi trobem el Bray d'Oló, una interessant formació geològica.

El castell és una construcció medieval dels segles XII o XIII, construït al cim d'un turó de 546 m. d'altitud, i entorn del qual es va originar el primer nucli de pobament de Santa Maria d'Oló.

Des d'aquest mirador ubicat al costat de la carretera BP-4313, podem gaudir de la vista de les muntanyes del Pirineu per una banda, i de la magnífica panoràmica que ofereix el poble de Santa Maria d'Oló.

Santa Maria d'Oló fou construïda a partir de 1646 substituint una edificació anterior d'origen romànic. Al seu interior s'hi conserva un magnífic retaule barroc dedicat a la Mare de Déu. Fou restaurat íntegrament el 1991. En una nau lateral s'hi conserva també un petit retaule dedicat a Sant Isidre.
L'església nova de Sant Joan d'Oló assumí les funcions parroquials el 1643. Formen el conjunt l'església, la rectoria, que hi està adossada, un petit cementiri i un comunidor. Conserva al seu interior tres magnífics retaules barrocs. Un conjunt únic i de gran bellesa.

Oló conserva un interessant patrimoni modernista, amb obres inclús de l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch.


El terme d'Oló es troba esquitxat d'esglésies i capelles d'estil romànic. En destaquen Sant Feliuet de Terrassola (927), restaurada el 1970, consta de dues naus amb dos absis i una torre que fa les funcions de campanar. Prop del mas d'Armenteres trobem les runes de Sant Joan Vell (1081) abandonada el 1643 en construir-se una nova església dalt del pla.
Sant Vicenç de Vilarassau (1134) es troba situada prop del mas del mateix nom. És una construcció d'una sola nau amb un absis decorat amb arcuacions llombardes i un bonic campanar de cadireta. Conserva restes de pintures romàniques. Va ser restaurada el 1990.
Sant Jaume de Vilanova, és una esglesiola del segle XI, de les poques que es conserven de planta rodona. Altres exemples els trobem en les capelles de Sant Miquel d'Oló i Santa Creu de la Plana, datades entre els segles XII i XIII i actualment sense culte.

Aquesta església és una de les millors obres d'art modern religiós de mitjans del segle XX. És visitada com una bellesa arquitectònica.

L'ésglésia nova de Sant Joan d'Oló assumí les funcions parroquials el 1643. Formen el conjunt l'església, la rectoria, que hi està adossada, un petit cementiri i un comunidor. Conserva al seu interior tres magnífics retaules barrocs. Un conjunt únic i de gran bellesa.