Consorci del Moianès

Santa Maria d'Oló es troba al Nord oest del Moianès amb 1.043 habitants. Té una superfície de 64,24 km2. L'altitud màxima es situa entre els 900 i els 950 metres a la serralada de Font Freda i la mínima, termenejant amb Avinyó, entre els 200 i els 250 metres. El poble es troba assentat a una alçada de 542 metres.

 

Aquest municipi es formà dalt del turó ocupat pel castell i l'antiga església, i avui s'ha estès i comprèn els ravals de la Rovirola i de Santa Eulàlia.

 

Pertanyen al terme d'Oló, l'antiga masia de Rocabruna i la quadra del Solà de Sant Esteve i la parròquia de Sant Joan d'Oló. La xarxa hidrogràfica bàsica la constitueixen la Gavarresa, la Riera d'Oló i la de Malrubí.

 

Les primeres notícies del terme daten de l'any 889 i el 930 s'esmenta per primer cop el castell.

 

Després d'extingit el llinatge dels Oló i de diferents vendes, el castell passà a dependre l'any 1364 del Monestir de l'Estany. Tot i els diferents intents per part de la gent d'Oló de redimir-se del domini del monestir, la redempció efectiva no es dugué a terme fins el 1597.

 

Pel que fa a l'activitat econòmica, destaca el desplegament de la indústria de la llana i l'ofici de paraire a partir del s.XVII. En l'agricultura, el conreu de la vinya té una gran rellevància fins el pas de la fil·loxera. La primera meitat del segle XX es configura com una època de creixement amb la industrialització del poble.

 

Actualment, Oló, ha millorat les vies d'accés gràcies al pas de l'Eix Transversal, just pel seu terme municipal.